PERSONAL DOCENT
CALVENTE-CALVO, JAVIER va rebre el títol d'Enginyer de Telecomunicació i el doctorat. Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona, Espanya, els anys 1994 i 2001, respectivament.
Va ser professor visitant d'Alcatel Space Industries, Toulouse, França, l'any 1998. Actualment és Professor Titular d'Universitat del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona, Espanya, on és treballant en els camps de l'electrònica de potència i els sistemes de control.
CANTÓ, ENRIC va obtenir el seu M.S. en Enginyeria Electrònica l'any 1995 i doctorat l'any 2001 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És Professor Titular d'Universitat des de 1996 a la UPC, i professor ajudant a la Universitat Rovira i Virgili des de 2003.
Enric ha participat en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals relacionats amb targetes intel·ligents, FPGA i biometria. Ha publicat nombrosos articles de recerca en revistes i congressos. Els seus interessos de recerca inclouen acceleradors de maquinari per a algorismes biomètrics i sistemes encastats reconfigurables en temps d'execució.
CID-PASTOR, ANGEL es va graduar com a Enginyer en Electrònica Industrial l'any 1999 i com a Enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial l'any 2002 a la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Espanya. Va rebre el M.S. Llicenciat en disseny de microelectrònica i circuits de microsistemes l'any 2003 per l'Institut National des Sciences Appliquées, Toulouse, França.
Va rebre el doctorat. Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Espanya, i per l'Institut National des Sciences Appliquées, LAAS-CNRS Toulouse, França el 2005 i el 2006, respectivament. Actualment és Professor Titular d'Universitat al Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Spain. Els seus interessos de recerca es troben en el camp de l'electrònica de potència i els sistemes d'energies renovables.
EL AROUDI, ABDELALI va néixer l'any 1973. Va rebre el títol de graduat en Ciències Físiques per la Faculté des Sciences, Université Abdelmalek Essaadi, Tetuan, Marroc, l'any 1995, i el Ph.D. Llicenciat (amb honors) per la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Espanya l'any 2000.
Durant el període 1999-2001 va ser professor visitant al Departament d'Electrònica, Enginyeria Elèctrica i Control Automàtic, Escola Tècnica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona, Espanya, on va esdevenir professor associat l'any 2001 i titular professor associat l'any 2005. De setembre de 2007 a gener de 2008 va estar becat visitant al Departament de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Nacional de Colòmbia, Manizales, realitzant investigacions sobre modelització de circuits electrònics de potència per a la gestió energètica. Des de febrer de 2008 fins a juliol de 2008, va ser investigador visitant al Centre de Recherche en Sciences et Technologies de Communications et de l'Informations (CReSTIC), Reims, França. Els seus interessos de recerca es troben en el camp de l'estructura i control de sistemes de condicionament de potència per a sistemes autònoms, correcció del factor de potència, problemes d'estabilitat, fenòmens no lineals, dinàmica caòtica, bifurcacions i control de convertidors de commutació. Ha estat coautor amb col·laboradors de diferents universitats d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica de més de 150 publicacions científiques internacionals i 1 capítol de llibre. Ha participat en diferents projectes de cooperació nacionals i bilaterals dins dels seus interessos de recerca incloent les àrees de control i dinàmica de circuits de gestió energètica. Ha impartit diferents conferències convidades a Europa, Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Ha participat en Juntes d'Avaluació de propostes de recerca a Europa (Espanya, Romania). És el Secretari 2013-2015 del Comitè Tècnic de Circuits i Sistemes de Potència i Energia (PECAS) de la Societat de Sistemes i Circuits IEEE. És coeditor d'un número especial sobre: Disseny de sistemes de generació d'energia distribuïda d'eficiència energètica. Ha coorganitzat sessions especials relacionades amb la dinàmica i el control de convertidors de commutació i sistemes de recollida d'energia a IEEE ICIT 2003, Maribor, Slovenija, ELECTRIMACS 2005, Hammamet, Tunísia, EPE-PEMC 2006, Portoroz, Slovnija, SSD 2009, Djerba, Tunísia. , SSD 2013, Hammamet, Tunísia, NOLTA 2014, Mallorca, ESPANYA, IEEE ISCAS 2013, Pequín, Xina, IECON 2013, Viena, CNSDD 2014, Agadir, Marroc, IEEE ISCAS 2014, Melbourne, Austràlia, NOLTA, Luzern201, Suïssa. Va ser president de pista de LASCAS 2013 i IEEE ISCAS 2013. És membre del Comitè Científic del CNSDD2014, Agadir, maig de 2014. És membre del Comitè Científic de la Conferència Internacional sobre Electrònica de Potència i les seves Aplicacions, Djelfa, Algèria , Membre del comitè de direcció del Seminari d'automatització, instrumentació i control automàtic, SAAEI, copresident de la 21a edició del Seminari d'automatització, instrumentació i control automàtic, SAAEI 2014, Tànger, Marroc, membre del comitè de direcció de la Conferència Internacional on Nolinear Structural Dynamics and Diagnosis, 2014, Agadir, Marroc, membre del comitè de direcció de la Conferència Internacional sobre Automatització Aplicada i Diagnòstic Industrial, ICAADI 2015 Algèria. Treballa com a editor associat de l'IEE IET Power Electronics (2014-2017), Journal of Modeling and Simulations (2012-fins a la data), editor associat de l'International Journal of Renewable and Sustainable Energy (2014-2017). Ha dirigit 5 tesis doctorals realitzades, 1 estudiant de doctorat en curs, 10 estudiants de tesi doctoral realitzats. Les seves publicacions tenen prop de 1000 cites i un índex h de 20 segons Google Scholar.
GIRAL-CASTILLÓN, ROBERTO va rebre el B.S. Grau en Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, M.S. llicenciat en Enginyeria de Telecomunicació, i el doctorat. (amb matrícula d'honor) per la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Espanya, els anys 1991, 1994 i 1999, respectivament.
Del 1992 al 2000 va ser Professor Adjunt i del 2000 al 2019 Professor Titular d'Universitat del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA), Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE), Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona, Espanya, on és Professor Titular des del 2019. Del 2000 al 2003 va ser secretari del DEEEA. Va ser coordinador acadèmic del programa de doctorat en Tecnologies per a Nanosistemes, Bioenginyeria i Energia de la URV des d'octubre de 2012 fins a gener de 2015. De gener de 2015 a juny de 2018 va ser Delegat de TIC del Rectorat de la URV. Des del febrer de 2020 és el coordinador acadèmic del Màster en Enginyeria Industrial de la URV. Ha codirigit cinc tesis doctorals.
La seva recerca se centra en el camp de l'electrònica de potència i, en particular, en el disseny i control de convertidors AC/DC i DC/DC en bus de potència DC per a aplicacions d'automoció i per a sistemes de generació renovable distribuïda. Està investigant solucions per integrar a la perfecció fonts d'alimentació com ara mòduls fotovoltaics amb MPPT i PEMFC amb pendent de corrent limitada, dispositius d'emmagatzematge com bateries i condensadors grans i càrregues pulsantes. Altres temes importants de la seva recerca són la connexió entrellaçada en paral·lel de convertidors controlats per corrent, el disseny integrat d'etapes de potència de commutació i els seus controladors per aconseguir la dinàmica de bucle tancat desitjada sense inestabilitats subharmòniques o caòtiques, i el disseny de reguladors de potència mitjançant lliscament. Tècniques de linealització de mode i entrada-sortida i posterior implementació dels seus controladors ja sigui de manera analògica, digital o híbrida.
Com a investigador del GAEI (Grup de Control Automàtic i Electrònica Industrial de la URV) ha participat en diversos projectes d'R+D privats i públics, sent l'investigador principal en tres dels projectes recolzats pel Govern espanyol. Actualment és director del GAEI. El 2010 va ser elevat a membre sènior de l'IEEE, l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics. Com a membre de les IEEE Industrial Electronics and Power Electronics Societies, col·labora regularment com a revisor en les seves revistes i conferències, en les quals també ha estat coautor de la majoria de les seves contribucions científiques.
GONZÁLEZ-MOLINA, FRANCISCO va néixer a Barcelona, Espanya. Va rebre el títol d'Enginyer Industrial i Doctor Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, Espanya, els anys 1996 i 2001, respectivament.
Té més de nou anys d'experiència en projectes d'investigació i desenvolupament relacionats amb àrees de cables / línies, i processadors en prestigioses universitats (Espanya, EUA, Noruega). Va rebre una beca postdoctoral (Fulbright) per treballar als EUA. A més, va passar quatre anys com a director corporatiu per al desenvolupament de negocis de The Sewedy Cables, un dels fabricants de cables i equips elèctrics més importants a tot el món.
Actualment, Francisco és professor del Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili.
LOPEZ-SANTOS, OSWALDO va rebre el títol d'enginyer electrònic per la Universidad Distrital Francisco José de Caldas de Bogotà - Colòmbia l'any 2002, el màster en automatització industrial per la Universitat Nacional de Colòmbia, Bogotà - Colòmbia l'any 2011 i el doctorat per l'Institut. National des Sciences Apliquées (INSA), Tolosa - França l'any 2015, desenvolupant el seu projecte de recerca al Laboratori d'Arquitectura i Anàlisi de Sistemes de l'Agència Nacional de Recerca Científica (LAAS-CNRS). Actualment, és investigador postdoctoral al Grup de Control Automàtic i Electrònica Industrial de la URV (GAEI).
OLALLA, CARLOS va obtenir el M.S. llicenciat en enginyeria d'electrònica industrial i control automàtic per la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Espanya, l'any 2004, i el doctorat en control automàtic avançat per la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, Espanya, l'any 2009, pel seu treball sobre robust lineal, control de convertidors de potència, realitzat al grup de recerca GAEI de la Universitat Rovira i Virgili. El 2007 i el 2009, va ser investigador visitant al Laboratoire d'Analyse et d'Architecture des Systèmes (LAAS-CNRS), Tolosa, França, on també va ocupar un lloc postdoctoral fins al març de 2010. Del 2010 al 2012 va ser investigador visitant i investigador associat al Colorado Power Electronics Center (CoPEC), Universitat de Colorado, Boulder, EUA. Des del 2013, és investigador del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Control Automàtic de la Universitat Rovira i Virgili, on treballa en la modelització, l'optimització i els mètodes de síntesi de control robust per a convertidors de potència i sistemes d'energies renovables.
VALDERRAMA-BLAVI, HUGO va rebre el títol d'Enginyer de Telecomunicació i doctorat, per la UPC, BCN, Espanya els anys 1994 i 2001, respectivament.
L'any 2001 va obtenir una plaça postdoctoral al LAAS-CNRS (Laboratoire d'Analyseet Architecture des Systèmes del Centre National de la Recherche Scientifique) de Tolosa, França, on va romandre durant un any.
Des de 2003 és Professor Titular d'Universitat del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Control Automàtic (DEEEA) de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Espanya. Des del 2018 fins al febrer del 2022 ha estat el responsable acadèmic del màster de tecnologies de vehicles elèctrics. Des d'aleshores, és el director del departament d'enginyeria electrònica i control automàtic (DEEEA). Des de l'any 2003 fins ara, ha estat l'investigador principal (IP) de 5 projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia espanyol, ha estat coautor de més de 40 articles-revistes i té l'acreditació de professor titular de l'ANECA des de l'any 2003. Juny 2022.
Els seus interessos de treball són: electrònica de potència per a energies renovables i sistemes de generació distribuïda, il·luminació eficient, conversió de guany d'alta tensió, aplicacions per a dispositius de carbur de silici, control no lineal per a convertidors de potència, xarxes d'estabilització activa basades en resistències lliures de pèrdues (LFR) , busos de CA multifreqüència, i carregadors ràpids i modelatge de bateries per a vehicles elèctrics.
VIDAL-IDIARTE, ENRIC va rebre el títol de Llicenciat en Informàtica i el doctorat. Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona, Espanya, els anys 1993 i 2001, respectivament.
Actualment és Professor Titular d'Universitat del Departament d'Electrònica, Enginyeria Elèctrica i Control Automàtic (DEEEA), Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE), Universitat Rovira i Virgili (URV), Tarragona, Espanya, on treballa en l'àmbit del digital. i un control robust de convertidors de potència i en sistemes electrònics de potència aplicats a vehicles elèctrics.
GARCÍA-ELVIRA, DAVID Va rebre la llicenciatura en enginyeria industrial, en l'especialitat d'enginyeria elèctrica de la Universitat Politécnica de Madrid (UPM), Madrid, el 2009, el màster d'energies renovables i eficiència energètica per la Universitat de Castilla La Mancha (UCLM), Albacete, el 2012, el màster de formació del professorat d'ESO i Bat, FP i Idiomes per la Universitat Rovira i Virgili (URV), el 2022, i el doctorat per la URV, Tarragona, el 2021. En paral·lel, ha cursat estudis de filosofia a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), els quals està pendent de finalitzar.
Actualment, és Professor Visitant del Departament d'Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica a la URV. Els seus interessos de recerca inclouen l'anàlisi, modelització i control de bateries i la seva integració en vehicles elèctrics i en sistemes d'energies renovables com les microxarxes.
SEBASTIA-RULLO, MAX va obtenir els graus en Enginyeria Elèctrica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, així com el Màster en Tecnologies del Vehicle Elèctric, a la Universitat Rovira i Virgili (URV), Espanya, els anys 2020 i 2021. Es va incorporar al Grup de Recerca en Control Automàtic i Electrònica Industrial (GAEI) com a Tècnic de Recerca el 2021 i va completar el seu doctorat amb el mateix grup el 2025. Posteriorment, va dur a terme una estada postdoctoral al Laboratori d'Electrònica de Potència dins de l'Institut de Robòtica de la Universitat de Maribor, Eslovènia, on es va centrar en tècniques de control digital basades en la implementació amb FPGA. Actualment és Professor Visitant a la Universitat Rovira i Virgili. Els seus interessos de recerca inclouen els convertidors DC-DC, l'estabilització de convertidors de potència i els sistemes d'energies renovables.
ZAMBRANO-PRADA, DAVID ALEJANDRO és professor lector del departament d’enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la Universitat Rovira i Virgili des del maig del 2025.
Va obtenir el títol en Enginyeria Electrònica i el màster en Enginyeria de Control per la Universidad de Ibagué, Colòmbia el 2014 i 2019, respectivament. L’any 2023 va obtenir el títol de doctor per la URV.
En docència, imparteix classes relacionades amb temes d’energies renovables, electrònica de potència i robòtica. Alguns dels seus interessos en recerca inclouen mètodes de control avançat, conversió de potència, vehicles elèctrics i, microxarxes i gestió intel·ligent de l'energia.